Era una nit d’hivern, havia nevat i era prou tard i fosc com perquè no transités ningú pel carrer. Esperaves en Cesc per anar fins a dalt els quatre camins i fins les pedres vermelles a veure si les vaques estaven bé. Mentre m’explicaves això va arribar en Cesc i junts vam anar a perseguir vaques, a apartar troncs i a veure la nevada en un lloc que ja era la fi del món.

Eres l’home més valent del món. El més valent? per com plantaves cara als darrers “espeternecs” del caciquisme local. El més valent per com caminaves pels cingles, per com perseguies senglars i per com davant les adversitats posaves bona cara i ens animaves a tots a tothora. Més valent perquè l’Armand Quintana em deia “-Tenim un alcalde valent”.

Serrabou, el Castell, la font de la Baronessa, el camp llarg, el cingle, Masgrau i tants i tants llocs d’aquestes muntanyes. Les vaques, els cavalls, els gossos. Quan l’Armand ens va deixar i per animar a la Pilar en un sopar clandestí a Can Janot vam idear busca-li companyia. Recordo una trucada de la Pilar dient-me “- En Xevi Dachs t’ha deixat un regal al jardí de la cabanya”. I allà hi havia la Kira. I, amb el pas del temps, tu i jo rient ens dèiem si havia estat una bona solució la de la Kira per a la Pilar…

Segur que com jo, molta i molta gent quan arribàvem a Tavèrnoles buscàvem amb la mirada si hi havia el Toyota a Cant Janot per parar i fer la xerrada amb tu. Recordo que aquelles tardes em parlaves sovint de les nits al Bassegoda, sota la mare de Déu del Món mentre fèieu temps per empaitar els lladrucs dels gossos del senglar.

Per això després de veure’ns fa poc pels camins de Can Gall i de sopar al Cerdà just al dia abans que marxéssiu de viatge amb l’Alba vam acordar de veure’ns més. Em parlaves de les vaques, dels cavalls, del temps i de la vida… i per mi sempre representaràs la llibertat, la integritat que només pot gaudir-se si un és valent de veritat.

M’hagués agradat molt que en Bernat et conegués, però no dubtis que l’hi explicarem a ell i a tothom qui eres i com eres. Defensarem sempre el teu somriure.

En el record sempre, tiet Xevi.

PD:- Nosaltres encara som salvatges i lluitarem perquè la nostra postmodernitat sigui com el vostre modernisme


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari