Arribo a la redacció i a la meva taula hi ha la correspondència pertinent, cartes de propaganda i fulletons poc vistosos. Entremig veig una carta a nom meu i una cal·ligrafia bonica que em crida l’atenció.

Les reunions, amunt i avall i la carta a sobre la taula. Arrossego Patria (crítica bonacrítica dolenta) de Fernando Aramburu i els trajectes se’m fan curts. A Barcelona sembla que ha arribat la primavera i trobo a faltar la fresca dels matins en aquesta època de l’any que quan soc a casa, ben d’hora enfilo el camp llarg, i se m’obre el món.

Quan tinc un minut obro la carta i un post-it em fa bategar. I enmig de la sorpresa vaig a parar mentalment al Post-it City  i amb en Baumann que ja no hi és, ni aquella època … però la sorpresa és bonica i em fa venir de cop aquí i a totes les hores guanyades a la son que em permetien escriure de tant en tant. I em faig la promesa, silenciosa i intima d’intentar-ho.

PD.- D’una carta amb un post-it que amb boniques paraules m’ha fet asseure i escriure. Gràcies M. Carballo.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Bonica sorpresa, aquesta entrada!

magdi ens ha deixat aquestes paraules el 24 de març del 17 a les 16:11

Afegeix un comentari