Ara ja fa mesos que va marxar la Cleo. Encara em falta plorar-la. Ha passat l’estiu, la tardor i entrem a l’hivern. A casa els camps van tornant-se marrons, grisos, agafen aire per hivernar. La Z. esta contenta, viu bé, vigila els camps de senglars i cabirols i crida molt quan volten guilles prop del camí. Són dies curts, de feina intensa i d’arribar a casa fosc. Dies estranys, de paisatges estranys, de quilòmetres i quilòmetres sense destí, amb força.

IMG_8322      Foto: Ruta Cavalls de vent feta aquest estiu a ritme de bojos

 

Vaig col·lapsat de lectura, des del llibre No Easy Day escrit sota el pseudònim Mark Owen fins al darrer de Jaron Lanier on posa en dubte la forma que encarem la revolució digital. El llibre es diu ¿Quien controla el futuro?. Pel mig tinc Guerras Sucias y Blackwater: El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo del periodista d’investigació americà Jeremy Scahill .

El periodisme que no s’atura, l’edat que no té aturador, fugir cada matí ben d’hora per empaitar les pors i fer-les fora.

PD.- És hora de tornar a escriure.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari