Finalment, sí, la Cleo se n’ha anat, ahir divendres vam practicar-li l’eutanàsia a través d’una anestèsia intravenosa. Es difícil troba l’encaix just entre el dolor i la vida. L’evidència, el procés de deteriorament físic de les darreres setmanes ens ha preparat però en el moment just de prendre la decisió t’assalten dubtes i fins i tot l’egoisme de gaudir-la uns dies més.

liberty_6w_01Cal dir que eres molt pesada, sempre, demanant atenció, sempre fent petons als que t’agradaven i fent desaires als que no. Bàsicament amb els anys vaig entendre que tenies una feina diària, que era cuidar-te de la Geo. Vigilaves què feia, no deixaves que et posés la corretja i només l’hi feies tot el cas del món si anaves solta, l’hi demanaves menjar i lluitaves a mort una posició al sofà.

SONY DSC

Quan et buscàvem vaig estudiar un munt de vegades les cadellades previstes, vaig parlar amb molta gent, i vaig decidir que volia que fossis filla de Caya Jared.  Ara fa més de 8 anys vam travessar mitja Europa per anar-te a recollir. Vam travessar França, Itàlia, Àustria i vam arribar a Budapest. A casa en Rada Istvan et vam recollir i vam tornar cap a casa. La Bet ens va ajudar que aixequessis les orelles i ens va ajudar a entendre’t i t’ha cuidat i estimat com t’hem cuidat nosaltres.

Amb tu Cleo només ens han passat coses bones. Aixecar-nos d’hora ben d’hora i córrer junts pels camins de Tavèrnoles. El salt de la minyona, el camp llarg, a darrera l’església, els camps del Jutglar, el camí de l’aigua… has conegut molta gent i sempre has estat fantàstica. La gent que t’havia conegut quedava fascinada, per l’orgull, aquesta superioritat que emanaves, per lo bonica que eres, pel teu caràcter…

Ahir quan esperàvem a la veterinària, a casa, va arribar la Bet i et vam fer les darreres moixaines i ens vam acomiadar de tu mentre queia el sol i l’estiu ens deia que arribava tot seguit.

PD.- Eres de la Geo i jo sempre en feia broma, però no m’ha fet res, cuidar-te i estimar-te tots aquests anys, ja ho saps. Ara la feina que feies, silenciosa però incansable, li toca a la Ziva, que dorm, ara ja sí, al que era el teu llit.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari