Anar a passeig amb la C. i la Z. Córrer pels camins que volten els camps de casa, el prat llarg, no parar fins fer la volta sencera. Empaitar algun esquirol, escoltar els senglars i de lluny parar els cabirols, el que fem cada dia. Avui quan tornàvem la C. no ha pogut més i s’ha aturat. S’ha estirat, em buscava amb el cap i els ocells han deixat de cantar. Era d’hora, sortia el sol i els camps de colza feien d’escenari amb el seu color groc, immens.

Diumenge

La Cleo se’n va, s’allunya. La malura, finalment se’ns l’emporta. Tot més ràpid del que crèiem, del que havíem previst si és que es pot preveure. Camina molt a poc a poc, mira el cel i l’orgull fa que ens vigili a tots, en silenci, dreta, amb el musell aixecat.

Cleo
Em segueix arreu i fa que m’assegui amb ella i llavors dorm, acompanya la respiració i de tant en tant em llepa les mans. Des d’on soc ara, assegut a la taula de la cuina, mentre escric això, la veig de reüll, estirada al seu matalàs, mirant-me, veient com té els lacrimals humits, veient que també plora.

Dilluns
Sembla que avui està més bé. La veterinària diu que hi podem fer poc. Donar-li antiinflamatoris a veure si li fan efecte i poca cosa més, mirar que estigui bé.

Dimarts
Sembla que estar més contenta, si més no, torna a menjar. Ens vol acompanyar a passeig amb la Z però encara no pot. Quan torna ella sola s’espera i mira el camí fins que ens veu arribar i llavors deixa el matalàs i ens ve a rebre.

Cleo_matalàs

Dimecres

La C. lluita, ha decidit que de moment no marxa, menja i dorm i descansa molt. Arribar a casa i veure com s’aixeca i s’acosta a poc a poc fins a la porta del jardí, contenta. Anem a l’hort amb la Z i ella, però al cap de poc ens mira des del camí de dalt, orgullosa, vella, cansada.

 


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , , ,

Temps


Afegeix un comentari