Un dolor que recorre des de les lumbars fins a baix del turmell, un dolor intens, punyent que em desperta de matinada i no em deixa descansar. Un dolor que es posa al cervell i tot canvia.

A la C. també l’hi creix el tumor, cada dia és més evident. Veure com una malura es fa poderosa per dins i consumeix poc a poc l’energia. Ara canvia el caràcter, se la veu juganera, despistada, obstinada com quan era una cadella. Esbufega més, plora més, crida l’atenció, vol moixaines…La Z. no ho entén i la llepa i l’hi fa costat amb cara trista…

IMG_4904

Passen els anys… ràpid… passa la joventut… tantes esperances en els projectes i amunt i avall, i veure que de vida n’hi ha una… una. Poc temps per a llegir, menys per escriure i Londres i Nova York a la memòria… i aquesta vàlvula d’escapament que era empaitar la boira cada matí amb la C. i la Z. queda enrere pel dolor, intens, persistent… per una mort que s’acosta, sigil·losa, segura, definitiva.

PD.- Arribarà la pau, la recompensa, la tranquil·litat, el llibre sobre la taula, el sol d’hivern. Guanyarem el futur.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari