D’un dia per l’altre anar a Lisboa. Moure’ns amunt i avall per carrerons bonics i bruts. La gent es tira fotos, miren la càmera, panxa endins, la respiració i cara de felicitat i d’interès.  Aquesta Lisboa de pluja de bon matí i de sol de migdia. Els portuguesos i aquesta nostàlgia permanent cap al passat, amb la música, la literatura, els poetes, la política… avorriment.

Cascais, Portugal

Cascais, Portugal

Aquesta mania d’anar a córrer a les ciutats que hom visita, estiu i hivern, boniques i lletges. Durant el trajecte en tren entre Cascais i Lisboa m’amago rere les ulleres de sol i de forma automàtica com un replicant vaig afirmant cap dins tots els desitjos que arrastro d’enguany.

Faig 39 anys. Mitja vida si hi ha sort. No se si el balanç és òptim. Veig al meu entorn persones que en tenen una part guanyada. Anar a comprar els llibres per regalar-me aquest dia estrany, plujós i assolellat. Al final han estat 3: “La trama contra Catalunya” de l’Hèctor López Bofill, “La veritat sobre el cas Harry Querbert” de Jöel Dicker i “La Tornada d’en Samuel Lake” de Jenny Wingfield.

“Anhele el amor, Marcus. Haga de él su más hermosa conquista, su única ambición. Después de los hombres, habrá otros hombres. Después de los libros, hay otros libros. Después de la gloria, hay otras glorias. Después del dinero, hay más dinero. Pero después del amor, Marcus, después del amor, no queda más que la sal de las lágrimas.”

La veritat sobre el cas Harry Querbert” de Jöel Dicker

PD.- Em diuen que avui ja no hi ets. Bé, em diuen que ni tan sols has vingut. Ningú t’ha trobat a faltar. Un per l’altre pensaven que eres fora, a Barcelona, amb mi. Ganes de fer una café amb tu, si, per aquesta ciutat boirosa de pujades i baixades.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari