Arriba la tardor, la de veritat, boires i fred al matí, dies grisos, tristos… Les setmanes van a ritme histèric, espasmòdic, com la xarxa on la distància entre realitat i ficció s’escurça de manera exponencial. Un casament proper, molt proper, canalla, molta canalla. Les eleccions que s’acosten i el dia a dia dels diaris evoluciona exigint i exigint respostes difícils de donar, qüestions sobre periodisme, observació dels mitjans, la davallada del paper, el paper dels 140 caràcters… Escolto la llista a l’Spotify de El convidat i trobo a faltar l’emoció de les passades eleccions americanes. Incerta Glòria d’en Sales rau al costat del llit. La poesia que s’allunya. El passat Visa pour l’Image i les imatges de Robin Hammond i la salut dels malalts mentals a Àfrica. Tu que te’n vas, ara, per sempre.

La C i la Z estan pesades i malhumorades, entren i surten de casa, demanen atenció. L’alegria de cada matí quan sortim córrer, sense fi, sense futur, llibertat.

PD.- No correm per fugir, correm per trobar-nos, un xic, sí, cada dia.Vens?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari