Fa una calor terrible, que ofega. Cada matí, ben d’hora marxem a córrer la C. la Z. i jo i els camps ja traspuen calor. La falta d’aigua és evident, el blat de moro no ha crescut i els conills s’exposen més del que és normal. Passa l’agost enmig de noticies de la crisi espanyola, rescat si o no, la manifestació de l’11 de setembre, els lemes, la política a curt… Ara que ha arribat a casa i se senten els grills i que la lluna es deixa veure engego l’Spotify i escolto una vegada més Jay Jay Johanson.

A la penombra per la televisió engegada i la pantalla de l’ordinador, veig Carabinieri de Fernando Martín Pescador, Echo Park d’en Connelly i Incerta glòria d’en Sales a sobre la tauleta del menjador. Els mosquits molesten i ara sona Déjà Vu. Passa el temps de forma impecable, constant…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari