L’Addar és un hotel brut i polsegós amb IP dinàmica i connexió a banda ampla, surfer, dia 1.

– Diuen que era un hotel de traficants d’armes i de blanques. Es veu que agafen les noies a Ucraïna (?) al Delta del Danubi i que els senyors del desert les condueixen durant dies i interminables nits travessant els deserts de Líbia, nord del Sudan, Egipte i cap a a Palestina. Un cop allí travessen cap a Síria i Jordània, se’n perd el rastre i ja no se’n sap res més. A vegades, l’exèrcit d’Israel, quan els contrabandistes s’equivoquen de ruta, els troben just abans de l’alt de Golan. Elles ja no ploren. Si aconsegueixen travessar ja no se’n sap res més.

– Un hotel Palestí al davant de l’American Hotel. Emblema d’una altra època, aquí s’hi reunien els periodistes que cobrien per a mitjans internacionals els conflictes d’Orient Mitjà. Expliquen que quan hi havia noticies, el que havia perdut més a les cartes la nit anterior, l’enviaven a peu de noticia i a canvi li perdonaven el deute sempre que cobris la notícia per a tots. Res d’exclusives. Així la majoria podia continuar jugant a cartes, bevent i amagar-se de la calor. També diuen que aquí, a l’American, és on es feien els tractes. Les armes anaven i venien i els homes ara eren a l’Addar ara a l’American. Els dos hotels avui són plens de turistes que han llogat habitació a TripAdvisor i que a les valoracions hi posen que l’esmorzar és una mica fluix.

PD.- Feia temps que no et trobava tant a faltar. Eres tant lluny…

 


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari