Camino cap a la plaça, avui hi ha mercat. És d’hora i els paradistes tot just munten les parades. He obert facebook i he vist una foto d’una duna magnifica: Líbia o Mauritània, llocs on ja no tornarem. Abans de pujar al despatx paro a fer un cafè a la plaça del Pes. Recordo els plans previstos. Preparar-me per marxar uns mesos a viure a Nova York, per feina, 3 o 4 mesos, no pas més. Cal acabar d’arrencar Focus-Wine i endreçar els altres projectes. Són dies de trasbals i el món i la vida se’ns escapa de les mans. A la ràdio en Sala-Martin llença prediccions apocalíptiques que probablement es compliran.

Els problemes s’amunteguen i les esperances en general queden penjades i just són l’esquer per a surar en aquests temps líquids. Vaig a córrer, d’hora, ben d’hora. Les cames van sumant quilòmetres, arran de mar, fugint i empaitant futurs lluny d’aquí.

PD.- Un vespre xafogós, un vestit verd, NY, un món que s’acaba i un que comença. Sona de fons Hercules & Love Affair.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari