D’hora ben d’hora hem anat a córrer amb la Ziva i la Cleo, queien gotes i els conills tornaven cap al cau. Quan hem arribat al camp del dipòsit hem girat cap a l’esquerra i cap al pla del castell. La fruita d’esmorzar, en Roger Mas a l’Spotify i aquest moment de calma per a llegir…

I he recordat que caminaves per l’avinguda central, cercant el mar, distreta i trista. I no et vaig dir res, vaig observar-te com lentament t’allunyaves, més gran del que et recordava… I ara sona “Si el mar tingués baranes“…

I m’arriba un tuit recomant-me un article publicat ahir de Manuel Rivas “La payasa” i aquesta paradoxa dels indignats, tots, amb compte de Facebook que hem fet nous multimilionaris (Zuckerberg, Sean Parker, Bono dels U2…) amb la seva sortida a borsa.

I em venen ganes d’una bona tramuntana, al mar, a sobre les roques, poder mirar cap endavant i veure que el mar no en té de baranes, i baixar a peu de sorra i començar a caminar cap dins l’aigua, cap a l’infinit… i fer-nos petits i poca cosa i quedar per sempre com quan érem joves.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari