Soc a casa i cau el sol. Escric des de la taula del menjador mentre veig com tot es va tenyint de color rogenc. Sento les gosses que dormen i sospiren. A l’Spotify l’Anna Roig parla de bigotis vermells.

Fa tants dies que no se de tu que avui t’he somiat. Era una mica estrany i no ho recordo massa bé.

Entre temorosa i il·lusionada m’expliques secrets, els plans que tens i que ara si que et lligaran a un futur.Irremediablement s’acaba la post adolescència, quedo buit i silenciós, com si m’haguessin extirpat una part de mi. Et deixo perquè m’esperen i arrenco el cotxe. Atordit baixo la finestra i engego la ràdio, sona Comelade amb la Cobla Sant Jordi i em venen ganes de plorar. M’aturo al pàrquing de plaça, em miro pel retrovisor i em veig sol per encarar aquesta recta final que ja no ens portarà a grans ciutats, a llibres que hem de llegir, a paratges desconeguts, i que em farà quedar-me sol amb les complicitats i amb aquest llenguatge estúpid que ens hem inventat…

No recordo com s’ha acabat només que he agafat fred perquè s’ha apagat l’estufa i m’he despertat. Les gosses encara dormien, negre nit, he fet un xiulet i em sortit cap a darrera l’església. Nit estrellada, em sona el mòbil, no l’agafo, respiro fons i començo a re-connectar cap aquest món, que s’acaba…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari