La recerca de la pel·lícula La Vie Moderne (fitxa) em porta a replantejar-me moltes coses aquests dies d’al·lucinacions i de fredorades intenses. Si em despisto acabo pensant que Merkozi existeix. Entre constipat i febre m’adono que em quedo tancat a casa emulant a Henry David Thoreau (150 anys després):

 “Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentarme solo a los hechos esenciales de la vida y ver si podía aprender lo que la vida tenía que enseñar, y para no descubrir, cuando tuviera que morir, que no había vivido”.

El diari El País, del dimarts dia 31 de gener, publicava un interessant article de Beatriz G.Aranda titulat “Hogar, intelectual hogar” on hi apareix el mite de la cabana de Thoreau. Les elits intel·lectuals i econòmiques es doten de consistència per anar cap a una època de decreixement i on cal deslligar la felicitat de la possessió material? “Les cabanes per pensar” .

            Autor fotografia: aithom2’s

Nosaltres no tenim Montana però si les Guilleries. Entre sudoracions causades per la febre vaig repetint per dins “El vell guerrer s’assegué i alçant el seu musell vers la lluna llançar un udol melancòlic i prolongat”. I és fa fosc, a  casa, sense tu i sense aquell futur que ens van vendre, fins tot just fa 4 o 5 anys. Tots haurem de viure com Thoreau, refugi a la cabana per ser més lliures que mai i fugir d’aquesta uniformitat que ens empobreix (Rural vs Urbs).

PD.- M’entens, oi?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari