La feina d’aquests dies em fa tenir aquest bloc abandonat. M’aixeco molt d’hora i arribo a casa cansat. Ara mentre faig al sopar i després d’obrir una ampolla de vi m’assec per escriure(t) quatre ratlles i dir-te que hi soc, encara que passi una època de mudisme. Els llibres s’amunteguen sobre la tauleta i al terra (Hustvedt, Houllebecq, Amis…)  i just he tingut temps per llegir el darrer de David Castillo, Doble Zero:

Vint-i-vuit detencions per motius diversos,
quaranta anys de paz
i trenta de cloroform,
un tret al genoll
i amors que no es van perpetuar

Al matí quan encara és fosc agafo les gosses i correm com desesperats per fugir de la foscor i veure com surt el sol. Veiem imatges fantàstiques, de boira i de llums.

PD.- I ara que ja és tard apago el llum i vaig a dormir. El llit sempre massa gros quan tu no hi ets.

Temps

• « Temps per escriure’(t)
• » Dimarts s’acaba el món

Afegeix un comentari