Cau el sol i recordo els dies de cotxe i el sud de França: Arles, Avignon.. El mar trist, era novembre, llibres de poesia i feina per fer. Dies freds i els colors de tardor ens acompanyaven per les passejades de mitja tarda. El meu pare que em trucava al mòbil i Van Gogh omnipresent ens perseguia per les cantonades de carrers estrets, de restaurants surrealistes i de músics tronats. Al vespre un tractant de cavalls que et volia fer ballar, una cervesa calenta i les hores petites per anar a dormir recitant Jose Hierro, “Pensaba que sólo habría sombra, silencio, vacío…”

Avui mentre passejava les gosses trobava a faltar el mar i la tramuntana que ens empenyia a cap dins, cap dins… Una sortida? França o el mar de l’adolescència?. Ahir a cine a veure “Margin Call“, per entendre un xic més on som ara. On som?

PD.- Aquests dies gairebé no tinc temps per escriure (‘t).

“Am justified in transcience, fleeing

under the constant wonder of your eyes”

Hart Crane

Temps

• « Laisser faire
• » Aquests dies

Comentaris ( 1 Comentari )

Afegeix un comentari