Entenc aquesta necessitat de sentir “sensació de llibertat, solitud, laisser faire..”. Jo també la continuo cercant… Anglaterra, que ho conec molt poc, a tot estirar una mica Londres i malament, m’ho recorda un llibre de Graham Swift Waterland: pluja, cels grisos, encapotats… m’agradaria conèixer aquesta Anglaterra, però, no deu existir, oi?

Autor fotografia: Andreas-Photography

Potser els Estats Units, per la magnitud, m’ajuden a pensar en un cotxe, en quilòmetres, muntanyes, llibertat… bons records... el Hurt de Johnny Cash a tot volum i la meva innocència de llavors.

França: Sant Remy, Àrles, Avignon, la Provença… també París, em recorda l’adolescència, amb el meu pare, moltes vegades, tristesa, solitud, silenci, escriure… em recorda “Bleu” de Kieslowski.

Al final som el que hem viscut o el que recordem?. Comencem a veure l’Sky Line del nostre passat.

PD.- Això de fer endreça i trobar escrits vells.

Temps

• « Casa i cine
• » Temps per escriure’(t)

Comentaris ( 1 Comentari )

Afegeix un comentari