Un dissabte estrany. Deixar on hem viscut els darrers sis mesos per tornar definitivament a casa. Recuperar aquest espai de calma, la posta de sol, la música que sona i el silenci que coneixem. Cap al tard, dutxa ràpida, aigua bullint, roba neta, perfum i a tot córrer cap al cine. Dies esperant la darrera pel·lícula de Terrence Malick. Més gent de la que em pensava per l’hora i perquè jugava el Barça. Masses crispetes per un film estrany i moltes desercions amb poca estona.

I ara, mentre encara fa sol faig la maleta per marxar a tot córrer cap a València. El tren que no espera i la música de l’Spotify que em reclama més atenció de la que puc donar-li. I enyoro els EUA d’ara fa un any i espero no trigar tant a tornar-hi. Un cap ple de vi i de futur. Els gossos ploren i no els entenc.

PD.- Cine de futur o esnobisme de pa sucat amb oli?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari