Una  doctora alemanya, d’edat avançada, que viu a Roma des de fa més de 40 anys em diu que a la seva edat ja només l’interessa el Modernisme i el seu gos “Chiquilla”. I que dedica el temps a resseguir la costa Adriàtica tirant fotos per una exposició que mai farà.
Sempre hi ha un moment que comença la decadència. Budapest, com nosaltres, representa un passat ple de victòries, de plenitud extingida, de brutícia, de jardins plens d’octogenaris alzeimics …

Un home furga una paperera. Al davant en un edifici magnific un Zara ven luxe i moda a l’abast de tothom. Una dona guapa passa amb bici. Un goulash indecent per a turistes. Queden llunys els albergs de fa anys i molt a prop el President Business Club. Tant hem canviat? Un hongarès va inventar el Cubi Rubik, que cabró.


Autor fotografia: DukeOffduebo

PD.- Endreço escrits i planifico setmana. Les gosses, ofeses entre elles, s’ignoren i es fan veure tot reclamant atenció. Ganes de començar el trasllat definitiu i tornar a començar… Ha deixat de ploure i els estels em volen dir coses que no entenc.. que el futur és possible, que Roth viurà sempre més perquè el puguem llegir ad eternum i que tu m’esperaràs elegant (?), sí, al Waldorf de NY.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari