Uns dies de descans, el cotxe a punt i la Ziva com a objectiu. Bled (Eslovènia) com un camp gegant de Boy Scouts. El paradís de Quechua, les bicis, ràfting, un país petit i aparentment sense indignats. Al costat, pagesos fent de jardiners trencant l’esquema rural vs urbs.

Soc fora, a Eslovènia, bonic i fantàstic. Camí de Budapest i amunt, mitja Europa i més. A Maribor el cel esta encapotat i cauen gotes com de gegant que plora. La vella Europa s’acaba i els dubtes de cap on anem continuen com aquest vent de tempesta, persistent, sorollós, violent… Definitivament, un país ple de gent feliç no és un bon lloc per viure. On quedarien  les nits de glaçons blaus, els poemes de Mallarmé i la teva complicitat? La sortida és fugir per mar i viure migdies de vermouth a platges venecianes, com la de Thomas Mann, però amb més llum encara, i fer olor de sal i de sorra i de tranquil·litat, i menys ferum de desenganys i de por i  d’amanida Cèsar…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari