He aprofitat per anar fins al despatx i fer una empenta a les coses que tinc endarrerides. A la plaça la gent passa amb terrines de gelat i hi ha una munió de canalla que juga a la sorra. Ara amb les portes obertes hi ha corrent d’aire i s’esta bé. Em trec les sandàlies i camino pel parquet mentre sento els darrers petards com a remor de fons. El mòbil m’avisa d’un correu teu que entra com una alenada d’aire fresc a aquest estiu que acabem d’estrenar. Em fan mal les cames dels quilometres d’aquest matí. Em diuen que he d’escoltar a tot volum aquesta cançó, que és bonica. Clico, s’engega l’Spotify i escric mentre escolto…

The Radio Dept – Strange things will happen

Escric sobre bases de dades, sobre mercats globals, sobre això que en diem periodisme i sento com la veïna comença a estendre llençols. Ara cauen davant meu gotes immenses de la bugada i crea una sensació estranya, enmig del sol de mitja tarda, gotes amb olor de suavitzant és dibuixen al terra de la terrassa.

PD.- Una trucada secreta, una cançó, el casc, les sandàlies, la moto que s’engega, la llibertat de l’estiu i demà al Pedraforca. Vols venir?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

És cert. És prou bonica la cançó…la música ens ajuda a viure, almenys això….la roba estesa, les gotes que s’estavellen contra el terra, l’aroma a roba neta….trepitjar amb els peus nus la textura del sòl… també m’ha agradat.

Magdi ens ha deixat aquestes paraules el 30 de juny del 11 a les 19:34

Afegeix un comentari