Sempre m’ha agradat el teu nom. Quan era petit el vaig aprendre a dir en veu baixa i cap dins. Anava pel carrer i el repetia una vegada i una altra. Han passat anys i ara l’associo tant a drames shakesperians, a tràgedies gregues, com als riures d’aquells estiu i a la felicitat de les petites coses. Mentre escric això el vaig repetint poc a poc i se’m dibuixes, propera, somrient i feliç. Amb el temps m’he adonat que el teu nom sempre em fa millor: quan t’espero impacient, quan m’enfurismo i també quan (et) pateixo. Avui, per se, refaig el camí com tants altres dies, la cantarella per dins, el teu nom ben baixet i tu a l’horitzó.

PD.- So Tell The Girls I Am Back In Town (Jay Jay Johanson). Les teves abraçades… aquelles cançons i els blaus de matinada. Això dels trasllats i els papers d’altres èpoques.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Excel•lent, bonic…

Salut

Ventada ens ha deixat aquestes paraules el 11 de juny del 11 a les 15:30

Afegeix un comentari