Veig una carretera llarga amb camps a banda i banda des del porxo de casa. Tot junt en un enquadrament magnific. La C. s’ha adaptat bé a aquest canvi. El cap de setmana passat vam haver de fer trasllat, ja som al lloc nou. Estarem uns mesos fora, no se ben bé quants, els justos mentre durin les obres. Se’m fa estrany després de nous anys. El canvi de perspectiva, de vista… Ara veig el campanar a tocar, sento les òlibes, és tot fosc… Imagino que no soc aquí i que soc en un altre lloc.


Autor fotografia: Bernat Casero

Surto a fora. Camino fins que no veig cap llum. Hi ha tant silenci que sento tots els sorolls del món. Em ve al cap el llibre d’en Pla de l’Enric Vila. Rellegeixo…

Aquests dies gairebé no tinc temps per escriure (‘t). La feina, l’anar amunt i avall i els mails que vessen a la safata d’entrada. No puc seguir el ritme, ni llegir Juan Freire, ni compartir bits… Avui guanyant temps a la son em connecto per dir-te que encara soc aquí i que les xarxes van més lentes que de costum… els missatges arriben amb retard. I tu que parles poc i ja no em dius el que no vull sentir.

Les imatges ja són borroses. Ja desconec el teu timbre de veu. Perquè aquesta il·lusió per retenir les onades d’aquell mar, d’aquell dia d’estiu, d’aquell viatge que mai ha estat explicat?“ El baldó que tanca els records… i que es rovella poc a poc…

 


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari