Vam sopar l’altre dia per celebrar que la G. torna a marxar a treballar fora. Va ser distès, molt millor que altres vegades. Ara fa un any escrivia…

Divendres, allà al sopar, veia com l’edat no perdona, com la gent va fent-se gran. Perquè tenen canalla, no tenen tants cabells, i ja s’ho passen massa bé parlant de les èpoques passades. M’ho mirava encuriosit. A banda d’alguna excepció (jo entre elles!) a ningú li brillaven prou els ulls com per pensar que encara tenen futur… un secret… el mar… nervis a la panxa… un somriure de complicitat… una història d’amor en francès… un  perfum que em recorda a tu… cotxe, quilometres i música… caminar per Lexington Avenue…

Un dimarts que és dilluns. Soc a Vic al local de plaça. Pels vidres entra el sol, surto a la terrassa  i m’assec tot tancant els ulls mentre noto l’escalfor a la cara. Visc enmig del llibre de “Wikileaks i Assange” de David Leigh i Luke Harding del TheGuardian. Aquests dies no dormo bé, em desperto inquiet, cansat…

I tu què faries?

Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari