Un dijous de pluja i dia de treball al Montseny . Marxo cap al tard i arribo just a temps per agafar l’avió cap a Mallorca. El vol va amb retard i puc avançar la novel·la de Marta Rojals (mal final..). Pel retard, em quedo sense sopar però aprofito per a passejar pels carrers buits (fa vent i fred) de l’entorn de la Catedral. Algun turista despistat em demana que els hi tiri fotos i jo per dins vaig recitant cançons d’Antònia Font i versos inventats. Demà he de fer una presentació sobre periodisme, empresa, tecnologia i tot en aquest entorn d’ofec i d’oportunitat. Em servirà per a conèixer l’Enric Vila més enllà dels seus escrits (aquí la seva conferència) i per a saludar la Bel. El mar a aquelles hores no era silenciós. Se’m fa tard i l’hotel em sembla estrany i em fa sentir buit buit…


Autor fotografia: Eride

Dinar per tancar la jornada i ara penso que ben bé m’hagués pogut quedar el cap de setmana per a reconciliar-me amb aquestes illes que em fan sentir tant fora de lloc. De Palma cap a Barcelona i tot seguit cap a casa. Els camps i el verd d’aquesta primavera que arrenca a endebades em fan sentir bé. La conversa d’ahir sobre Rusiñol i sobre el proletariat de la conca del Ter, sobre un món que s’ha acabat i sobre la desesperança del futur…

PD.- Al cine veig “Cisne negro” amb una entregada Natalie Portman i penso amb el sofriment que ens infligim, amb les grans dificultats que tenim per a gaudir però em curo tot veient “El somni” , la vida d’en Joan Pipa, cinema universal per paratges que em són propers, histories de senglars i de “persones” que són al límit del món. I tu que no eres enlloc.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari