Aquests dies quan veig a les noticies el pas fronterer de Ras Jdir em ve al cap aquella altra vida. Agafava el ferry a Marsella mentre llegia Jean Claude Izzo i ens descarregava a Tunis després de 24 hores de viatge. Baixar i anar a comprar un entrepà picant just a la sortida del port i tot seguit quilometres mentre escoltàvem Morcheeba . Travessar tot Tunísia sense parar per arribar a fer nit just a 20 quilometres de Ras Jdir. Arran de dia fer el trajecte que ens acostava al pas fronterer. A partir d’aquí espera que espera. Entregar passaport, visat, garantia econòmica i tornar a esperar. Veies passar els veïns de Tunísia que anaven a buscar nafta i com els militars libis es divertien punxant amb les baionetes les rodes del cotxes. Després crits i crits, algun tret a l’aire i altre cop a esperar.


Autor fotografia: Rafa

Ulleres de sol per protegir-nos de la sorra aixecada pel vent. Després de 6 o 7 hores canviar les plaques de les matricules, carregar el militar de torn i entrar a un món desconegut. Èpoques d’embarg internacional i per nosaltres, un cop dins, la màxima llibertat. Finestres avall i hores i hores per anar a trobar els paisatges descrits per Théodore Monod, per anar a travessar Murzuk. Havíem llegit Désert lybique i Méharées però el que més perseguíem era la seva mirada. La clau era travessar Nalut abans del migdia. Transitàvem per carretera i a banda i banda res ni ningú. Nalut em va impactar. Baixar del cotxe per anar comprar ????? i per primera vegada a la vida veure… (continuarà).

PD.- Les distancies eren enormes en aquella època, enormes. Eres tant lluny que et trobava a faltar.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari