Plou i des del despatx de Plaça el dia és gris. On ens portarà tot això? L’histerisme digital ens allunya del coneixement? Uns que fan una perfomance a Twitter i volen que enviïs tuïts amb poemes d’amor dolents. Des de darrera els vidres veig com el terra de la terrassa queda moll per l’aigua. Com una sola decisió et pot canviar la vida. Avui no veig el Montseny, la boira dificulta veure-hi amb claredat.  Aquest espai vital que tots necessitem. La reclusió silenciosa i plena de llibertat. Marxar del camp llarg. Marxar de Facebook. Fer camí sense direcció concreta. Els amics que no hem tingut. Potser canviar d’aires és saludable. Nous lligams per a velles histories d’amor. Cercar nous tancat amb una casa al mig, que hi toqui el sol i que cada vespre puguem veure la lluna.

Autor fotografia: YorgaK

PD.- Tens dificultat per concentrar-te i fer una sola cosa durant una estona llarga? Pots llegir encara kundera?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 3 )

La llum, aquest espai vital que tots necessitem…!

corali ens ha deixat aquestes paraules el 14 de febr. del 11 a les 16:23

Ni Kundera, ni Ferrater, ni els “dijous telefònics” del Garcia Montero. El recordes? a mi em fa somriure.

G ens ha deixat aquestes paraules el 15 de febr. del 11 a les 17:31

La insoportable levedad del ser Kundera. Per sort, ja no tinc la capacitat de tornar-lo a llegir.

anònim ens ha deixat aquestes paraules el 21 de febr. del 11 a les 23:07

Afegeix un comentari