Cap de setmana de cures i reclusió. A dins a casa se sent com plou i com cauen quatre volves de neu. La C. es queixa i somia intranquil·la pels efectes de l’anestèsia. Dies grisos i poca lectura. Anhelar l’espai obert, el bon temps, el dia llarg, l’olor de bestiar al camp, els sorolls del silenci. Una bici que roda. Una màquina sense carret que fa fotografies. Aquesta llibertat que ja no tenim.

El Mundo distraído – El País

… Cuando Carr (1959) se percató, hace unos años, de que su capacidad de concentración había disminuido, de que leer artículos largos y libros se había convertido en una ardua tarea precisamente para alguien licenciado en Literatura que se había dejado mecer toda su vida por ella, comenzó a preguntarse si la causa no sería precisamente su entrega diaria a las multitareas digitales: pasar muchas horas frente a la computadora, saltando sin cesar de uno a otro programa, de una página de Internet a otra, mientras hablamos por Skype, contestamos a un correo electrónico y ponemos un link en Facebook. Su búsqueda de respuestas le llevó a escribir Superficiales… Llegir reportatge

Crec que tot això s’ha d’acabar. M’arriba, per casualitat, una noticia que esperava i que em fa recordar anys enrere. Cels blaus i capvespres d’estiu. Cal trencar els lligams amb aquesta histèria. Tants països on ja no podrem tornar. El món canvia. Enyorar Thomson Seton . Escolto Roger Mas. Solucionar la intendència i començar a construir el que tenia previst. Reclusió, escriptura i sacrifici.

Ho entens, oi? Ho llegiràs?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari