San Francisco. Són les 5 de la matinada. Amb el Russians de Sting sonant començo a escriure estirat al llit. Sento com la ciutat, mandrosa, es desperta. Des de l’habitació de l’hotel veig un dels ponts que et passen cap a Sausalito. Ahir sortint de Boston vaig recordar que aquest país esta en guerra. Soldats americans capcots tornaven de ves a saber on. Tothom els mirava i algú va començar a aplaudir. Dies de conèixer coses noves. Vam passar per Yale. Era fosc, feia molt fred i em venia al cap la dita que en aquest país tothom pot arribar a president. Edificis antics per a coneixements clàssics.

Feia temps que tenia clar que jo ja no emigraria. Ara en tinc dubtes. El cap em dona voltes i una sensació de vertigen m’empeny a córrer. Caminar sense destí i anar recordant les històries de Roth i morir poc a poc, poc a poc.

PD.- Quants dubtes per una sola vida.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 4 )

jordiiiii!
que no és pas una sola vida la que tenim, en són varies!
o sigui, que de temps, en tens, si és que el temps existeix clar…
un petó!

nuria ens ha deixat aquestes paraules el 09 de des. del 10 a les 17:45

Si hi ha quelcom que m´entusiasma dels americans, és la seva capacitat de somiar. No tenir por d´experimentar i viure cada fracàs com un pas cap a l´ éxit. El pensar que sempre és millor equivocar-se intentant-ho que deixar de fer per no equivocar-se.
Un país on qualsevol pot ser president. I al nostre país, no pot ser qualsevol president?
Amb totes les seves mancances, em semblava una societat extreta d´un llibre d´autoajuda. Però em va il.lusionar. I em va fer creure.

Nani ens ha deixat aquestes paraules el 10 de des. del 10 a les 13:14

Em sembla que al nostre país no pot ser president qualsevol… necessites molts mèrits 🙂 . A mi m’ha ajudat, m’han fet venir ganes de fer moltes coses…
Salut!

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 11 de des. del 10 a les 14:31

Existeix?

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 11 de des. del 10 a les 14:32

Afegeix un comentari