Surto de casa i deixo enrere la taula encara parada. A fora fa un fred que pela i al caminar notes la gebrada sota els peus. Se sent la televisió molt de fons. La C. m’acompanya. No hi ha ningú enlloc. Miro les estrelles, el cel serè, el gos amunt i avall. Silenci, camino i veig el campanar il·luminat. Sento passar un cotxe per la carretera de baix, cap llum, inspiro i el fred m’arriba ben endins.

Autor fotografia: Rayparnova

Refaig el camí. Aquestes dies m’evidencien contradiccions, meves, d’altres… Se’m posen bé aquests minuts de solitud. A dins m’esperen els llibres nous… cal canviar de vida… oi?

¿Qué pensaría de mí si entrara en
este momento
y me encontrara en donde estoy,
como soy
aquel que fui a los veinte años?
…..
Fracasé. Fue mi culpa. Lo reconozco.
Pero en manera alguna perdón o
indulgencia:
Eso me pasa por intentar lo
imposible.

Autor: José Emilio Pacheco “Tarde o temprano”


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari