Feia molts anys que no venia.. D’una Nova York grisa a un ciutat plena de pel.licules. He caminat cap a Lexington, pujat per Broadway… A Union Square he tingut por, no sabia si vivia dins de Matrix o si era al cinema amb Dolby Dorround. Fa fred. Es ben fosc. Abans d’anar cap a l’Hotel aprofito per anar a fer la darrera volta per avui. Sento predicadors apocalíptics que ens pronostiquen la fi del món. Un d’ells em mira i somriu. Ara no se si fa broma… Branda la llança cap a mi i se senten sirenes.


A la TV panoràmica de l’habitació veig la victòria dels Knicks al Madison Square Garden, just aquí al costat. Aquest insomni. Són les 5 de la matinada. Avui cap a córrer al Central Park. M’he de comprar aquella bossa blanca que vaig trobar a Banana Republic.. Fa 17 anys que vaig venir-hi amb el pare per primer cop..

A l’edifici de la Universitat de Columbia en David Lerner ens explica com intenten generar valor entre Universitat i empreses. Fa fred. A fora comença a ploure. A la 1 de la matinada el jetlag m’acosta a l’Apple Store del centre. A dins, grups de persones reunits al voltant dels nous dissenys, de les noves maquines, de les noves necessitats, ciborg sentimental… On és Baumann?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari