Érem al despatx  a prop de Sagrada Família discutint de mitjans de comunicació, de diaris, de la modernitat, amb l’M, en C, i en S.  Feia calor tot i l’aire condicionat. Divagàvem sobre el futur més proper, la necessitat d’articular un discurs encertat. Sonava el telèfon i ja m’apressàveu. Parada a Monvinic (gràcies Sergi) per frenar i tastar un Vall Llach. Un local esplèndid, silenciós, excepte pel jazz del fil musical. Amb cartes tipus Ipad i un xic impressionat pel meu desconeixement. L’I, diu que “si hem de ser esnobs ho hem de ser-ho de veritat”. Estava cansat. Del prat llarg a la l’Avda Paral·lel, de l’amanida de l’hort a l’Inòpia. A fora una cua llarguíssima però el telefon obre portes que creies tancades. “Mediàtics” i estrangers amb guia de Lonely Planet. El menjar fabulós i el vi blanc em transportava a vides que hem decidit no viure. Massa fàcil. Massa fals. On collons ets?

Autor fotografia: blandm

Al Tirsa, em sembla que parlaven de tu. Primera parada. Postmoderns embriagats d’estiu ens acompanyen a la terrassa de l’Arola. Massa gent i massa ordinari tot plegat.  Sonava Sade, No ordinary love i marxava a aquelles nits de final d’estiu a Nova York de ja fa anys. Els teus plors i la teva ràbia, la meva inconsciència, aquelles caminades per Lexington Avenue. Al Shoko els glaçons blaus i el funky electrònic m’acostaven perillosament a l’abisme. Pel twitter m’arribaven missatges. La bateria del mòbil s’acaba. S’acaba la nit. Massa esnob tot plegat, per ser veritat…  Hi tornem? Vens?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Copes al Monvinic i àpat a l´Inopia em sembla una proposta ben interessant. Però el restaurant Inòpia sempre està ple.
Sigui esnob o no m´apunto a la ronda…
Em puc conformar que em queda alguna ampolla de Vall Llach per obrir.
Si pot ser de fons Laura cantada per en Roger Mas.

Bon estiu!!

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 26 de jul. del 10 a les 1:25

Afegeix un comentari