A casa, a les fosques i amb Campanades a mort a tot volum. Veig a la televisió que s’ha classificat Holanda per a la final del mundial de futbol. La G. és fora. La cançó em trasllada a un terra de mosaic blanc i negre de casa els pares, a l’hivern, a l’arros blanc i avorrit de la pobresa, al fred de quan era petit, a la soledat d’aquells i d’aquests anys. La música em fa volar cap a Ses Gorgues, a les tardes de dissabte amb el pare sense dir-nos gran cosa, a la pluja, a l’humilitat d’una època, a la tristesa,  al formatge de cabra del Moner. A la televisió hi surt la joventut i la bellesa de l’anunci d’Estrella i ara un anunci a Spotify em distreu.

Autor fotografia: Diva:tone

Barcelona em fa pensar amb tu i m’allunya d’aquells anys. T’has fet gran, oi? Fa massa temps que no parlem. Em fa por mirar-me al mirall i veure’t al reflex. Demà reunió a l’Av Tibidabo, baixar ràpid cap al centre i fugir d’aquest aire sufocant que em talla la respiració. Desitjar arribar al camp llarg, als prats verds, sentir cridar la C. i córrer cap  a veure la Flicka que sempre em somriu. Divendres Palafrugell, periodisme digital i …

Un petó.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

Vagi bé per Palafrugell, segur que t´hi trobes els fantasmes d´en Josep Pla i et demanen si t´has llegit El quadern gris.

Et recomano El vigilant i les coses, Pasqual Farràs ed. 1984

informació a la web de l´autor

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 08 de jul. del 10 a les 0:24

Mil gràcies. En Pla, l’he llegit molt poc.

Oneguin

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 08 de jul. del 10 a les 17:21

Afegeix un comentari