La música de l’anunci em recorda aquest estiu que no acaba d’arribar. També, una trucada esverada un dimarts al vespre mentre sopava a casa en M. proposant-me una bogeria saludable. Una samarreta taronja esperant a l’aeroport, dies de sol i llibertat a mitges. Ara, a casa, la C. al sofà, cansat d’això del Barça i amb ganes d’escriure. Repeteixen l’anunci i veig els cavalls negres aixecant-se, i els llibres que calia llegir aquell estiu. La teua sorpresa, -Vols dir?. La teua alegria – Sí, va si, només has de venir, no t’has de preocupar de res. La música d’aquells dies, la novetat, les descobertes, la joventut, l’alegria. Cales desertes, pobles blancs, cotxe i quilometres, amb tu i sense ningú més. La “tele” em distreu i em transformo en un “spamero” esportiu crespat pels periodistes i el partidisme.

Autor foto: pvillaraco

Segur que la música em cansarà i em recordarà aquest estiu plujós. Però, aquell estiu, aquells dies, el sol, el capvespre, el sopar, les rialles, les sandàlies que et vas comprar, la copa de vi blanc, fa que escolti aquesta música i em vinguin somriures i senti nostàlgia de tot el que no va ser.



Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Els de la Damm estan demostrant que són dels pocs que saben fer anuncis que atreguin a la gent i que se’n parli. Un èxit pels que l’han dissenyat.

Albert ens ha deixat aquestes paraules el 13 de juny del 10 a les 13:31

Afegeix un comentari