Era divendres a les 20h al Museu de l’Art de la Pell. Llibert Ferri (ex-corresponsal de Tv3 a Moscou) ens va parlar dels 20 anys després de la caiguda del mur i de la fi del comunisme a l’Europa de l’Est.  Va parlar, també, de quan nosaltres teníem 16 anys. Ens deia que l’autentica Perestroika s’esta produint ara. Em va recordar els projectes d’aquell estiu. Era l’any 1991. Recordo un tarda de finals d’agost davant de casa els meus pares l’I., l’A., en X. i jo discutint com segurament mai més hem tornat a discutir (l’adolescència, els ideals, la innocència) sobre el que li convenia a Europa, al món, a la humanitat. Divendres, es va parlar de les llibertats aparents, dels somnis frustrats, del futur vs el passat, de les frustracions, de les il·lusions que ja no es recuperaran… de sobte vaig pensar que parlaven de nosaltres i em regirava tot mirant des de la darrera fila si veia cap cara coneguda entre el públic Sí, sí potser parlava de tots nosaltres. Avui, un dinar de per dir adéu a la G. amb sobretaula de canalla que aprenen a caminar, de ratafia casolana, de tots nosaltres en un context… ampli, familiar, de somnis frustrats, d’il·lusions passades… de la G.que se’n va.

Discutíeu si aquesta era la millor cançó de Benjamin Biolay o no. Que si ell va néixer el 73 i nosaltres el 74… I implícit i anava el que creiem que ell ha fet i el que hem fet nosaltres. I han començat a caure 4 gotes. I ens hem aixecat, de sobte, sense ordre, per anar-nos protegint, de la pluja, de nosaltres, del passat i qui sap si del futur. I ara a casa escric aquestes ratlles quan ja plou a bots i barrals i sona més fort que mai Les Cerfs Volants. Aquest estels que s’allunyen i ens apropen.

PD.- Amb ganes de començar Jernigan de David Gates quan l’acabi la G. i cercant a la xarxa Manhattan Líquid de Llibert Ferri (Baumann que ens persegueix).


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 3 )

uan vaig arribar a Rússia per l´any 2001 (23 anys encara adolescents…), esperava trobar-me un país poc estructurat, inestable, culte. Parlava el rus com si acabés de sortir d´una novel.la de Tolstoi i anava plena d´idealismes socials creats en base a la meva imaginació literària.
El primer dia, sortint de la residència a -18ºC i sacsejada per un cop d´aire amb sabor a bàltic, una dona a cops de bolso reanimava a un borratxo anònim estirat al carrer, piadosa per no deixar-lo morir d´inconsciència embriagadora .
Tot plegat, habituar-me a una quotidianitat diferent. Aquesta escena es va anar repetint al llarg dels 7 mesos que hi vaig viure.; així com la d´un poble que, més enllà de la reconstrucció i transparència, lluitava per sobreviure en el seu dia a dia. Mercat negre de productes baix cost convivint amb supermercats al servei d ´un 0,5% de la població.
Entre els periodistes ja es parlava d´una dictadura invisible que portava el nom del seu president, però era massa perillós fer qualsevol moviment en contra.
Cap manifestació, cap aixecament espontani o premeditat; crec que n´estaven farts dels idealismes gogolians alhora que intentaven absorbir les noves regles de la vida.
Fa 20 anys que el canvi es va fer palès en la societat russa d´una manera força traumàtica; i si no que li preguntin a les bàbushkes quan varen haver de sortir a vendre qualsevol cosa (flors, botons, mantells brodats a mà, fotografies antigues) a temperatures insuportables a cada cantonada.
Rússia és un nen que de la infància ha hagut d´entrar a cops de puny a l´edat adulta. Així ho marca la seva història i encara avui paguen les conseqüències d´ un pensament que ha anat creixent a base de salts imposats.
En tot cas, si que el canvi ara és més visible; s´ estableix una minimal classe mitja-alta russa (-¿?% ) que sent i utilitza les seves possibilitats i les trasllada amb un optimisme poc creïble a la resta d´Europa.
Si això és l´autèntica reconstrucció…. http://www.historiasiglo20.org/TEXT/perestroika.htm

Ahir quan anava a classe de violí, davant la casa del president vaig haver de baixar de la bici per la gran quantitat de gent que s´ hi havia acumulat sota el nom de Solidaris (que no Solidarnosci).
Hi havia un home enfilat a un fanal fent un discurs i tothom l´escoltava en silenci. De tant en tant l´aplaudien i de tant en tant entre tots murmuraven el nom de Jaroslaw a mode de ritme. Ja-ros-láw, Ja-ros-láw!
Els polonesos es pensen que els russos han conspirat contra el seu país eliminant a la seva cúpula política. Masses preguntes que depenen d´una única resposta per part de la comissió d´investigació russa. Històricament ningú no se´n refia i demanen la creació d´una comissió d´investigació internacional.
Vaig estar una estona observant el paisatge social; l home allà enfilat, sense micro, parlant a pulmó per a 600 persones moltes d´elles ja jubilades.
El motiu, lícit o no, era el de menys. Em vaig emocionar; potser perquè és la reconstrucció que fa deu anys esperava trobar.
En què creiem….

Anònim ens ha deixat aquestes paraules el 10 de maig del 10 a les 22:00

De frustacions, d´il.lusions…
Cada temps pot tenir les seves il.lusions que ens ajuden a viure.
Cal mirar enrere, però sobretot mirar endavant.

Al nostre món modern, líquid i fluid, mai no havia semblat més certa la màxima memorable de Robert Louis Stevenson: “Viatjar ple d´esperança és millor que no pas arribar”.
pàg. 34 Els reptes de l´educació én la modernitat líquida, Z. Bauman

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 11 de maig del 10 a les 0:59

De frustacions, d´il.lusions…
Cada temps pot tenir les seves il.lusions que ens ajuden a viure.
Cal mirar enrere, però sobretot mirar endavant.
Al nostre món modern, líquid i fluid, mai no havia semblat més certa la màxima memorable de Robert Louis Stevenson: “Viatjar ple d´esperança és millor que no pas arribar”.
pàg. 34 Els reptes de l´educació én la modernitat líquida,Z.Bauman

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 29 de maig del 10 a les 19:59

Afegeix un comentari