Sí, el pas del temps es el que té. Ferides i alguna cicatriu que ens acompanya. Uns amics es troben després de molt temps. Són 6. Es veuen de tant en tant però a banda, gairebé mai tots junts. Diuen de quedar, de veure’s. N’hi ha que tenen canalla. N’hi ha que treballen més i n’hi ha que treballen menys. En general amb poques hipoteques. Què es diran?. Tenen coses per parlar?.

Les vides que van viure i les que no … Reviure no pot ser una solució. Passen les hores i les distàncies s’escurcen. Ni són tan iguals ni són tant diferents. L’Antonio posa música d’altres èpoques i aquesta genera atacs a la memòria. Orgies emocionals. Nostàlgia del passat?. Mirar endavant, nous projectes, futur… el que els queda per viure. Una escapada a Formentera?. Ferides curades i cicatrius que els acompanyen mentre es fan grans.

Què en penses?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 6 )

Els posts del teu bloc, tot i no coneixe’t, mai deixen indiferent; sobretot si ja és vespre i les sensacions prenen una altra dimensió.

No sé ben bé perquè he començat aquest missatge. Potser per la simple necessitat d’escriure sense obligacions i deixar anar quatre mots que al cap hi fan nosa.

Ja que hi sóc, no farem feina en va i intentarem acabar el paràgraf abans de posar-nos de nou a la feina.

Treballant i escoltant de fons el Delicatessen del 8 d’abril, dono per acabat un missatge que potser no calia haver enviat.

Anònim ens ha deixat aquestes paraules el 19 d'abr. del 10 a les 23:09

m’agraden les reflexions que “fas” sobre la vida, el passat, el futur incert… coïncidim en la majoria de coses, per exemple això de FORMENTERA m’ha fet molta gràcia, sopars que l’altre gent només parla dels seus fills, etc. La vida va passant per tothom però penso que l’hem d’anar vivint com un “VOL” i pensant que només vivim una vegada … Bona armonia, bons amics i la il.lusió que tinc i que faré quant sigui el moment és anar-me’n a viure el costat del mar … !!!

Anònim ens ha deixat aquestes paraules el 20 d'abr. del 10 a les 10:28

BONJOUR TRISTESSE.Françoise SAGAN 1954

Aquesta obra s´escau amb els dies tristos i les nostres cicatrius, però tot és pensar-hi o no, com diu Macbeth “to be or not to be”.
Benjamin Biolay és una bona música per acompanyar-nos en el nostre sentiment de tristesa, encara que és bo contrastar-la amb la ràbia, l´alegria…

Nova, l´ufana
de l´abril em trasbalsa.
EL cos a penes
surt de la letargia
d´un hivern sense somnis.

Pilar Cabot

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 20 d'abr. del 10 a les 17:06

Quan sóc el meu passat, quin sentit té el meu futur?
L´esperança del canvi…

anònim ens ha deixat aquestes paraules el 20 d'abr. del 10 a les 19:41

Recordo molt sovint la sensació que vaig sentir després d’escoltar una poesia de Jaime Gil de Biedma recitada per l’Enrique Bunbury… “No volveré a ser joven”

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

…. Em vaig sentir gelosa de l’intel·ligent d’aquella rima. En una nit distinta per a mi, d’un mes de juny… vaig pensar en la realitat de l’home, en aquell pas del temps, engendrat en el mateix moment del néixer… des d’aquell dia, intento reconèixer la vida com una òbra emmig d’un espai teatral immens… però l’esforç, a cops, no respòn… i neix…. un dia tris…

Simone ens ha deixat aquestes paraules el 24 d'abr. del 10 a les 21:34

.

Anònim ens ha deixat aquestes paraules el 25 d'abr. del 10 a les 17:14

Afegeix un comentari