Després de molts dies de tràfec, ara, havent sopat tinc una estona de tranquil·litat. La G. i la C. són al sofà esperant el telenotícies. L’estufa encara és encesa. Cap de setmana “sant” de descans. Al Ribé, a la nit, si et despertes i escoltes el silenci pots confondre’t i pensar que has mort. Un lloc per viure, una vida per escriure, per (des)connectar-te i assumir una felicitat plena…de tristesa. Els de Pala deien que era rústec i que havien de compensar-ho amb una nit de gots i glaçons blaus enmig de llums espasmòdics i música…

Dies que no se on pares… decepció. A la televisió veig l’anunci d’Expiació i em sembla veure’t. A la xarxa una sorpresa agradable i ganes de ser a Lanzarote

Hi ha molt silenci. Les palmeres, el so de l’aigua del mar, dos homosexuals parlen i riuen estirats a les hamaques de la piscina. Estirat al llit gegant de l’hotel fumo mentre escric… Cinema .- A la sala, 5 persones comptades. Llàstima que no vinguessis. Al sortir el fred tocava, les llàgrimes no eren de cocodril i el mòbil en silenci.

Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari