Quin dia més trist que fa. Ahir a la nit no podia dormir. Primer perquè he tingut malsons i llavors perquè anava pensant en totes les coses que faig a veure quines m’agraden i quines no. La balança no se com ha acabat però és cert que són dies estranys. Costa trobar objectius i il·lusió. Hi ha vegades que enmig d’una gran gentada et sents molt sol, oi? doncs aquests dies em passa un xic això. Em costa concentrar-me, llegir… Em costa compartir idees i em costa pensar que m’entenen. Encara, enmig de nits plenes d’insomni em pregunto si no hauria de fer altres coses. Altres vides. A la fi i al cap de vida en tenim només una i cal viure-la.
Divendres, allà al sopar, veia com l’edat no perdona, com la gent va fent-se gran. Perquè tenen canalla, no tenen tants cabells, i ja s’ho passen massa bé parlant de les èpoques passades. M’ho mirava encuriosit. A banda d’alguna excepció (jo entre elles!) a ningú li brillaven prou els ulls com per pensar que encara tenen futur… un secret… el mar… nervis a la panxa… un somriure de complicitat… una història d’amor en francès… un  perfum que em recorda a tu… cotxe, quilometres i música… caminar per Lexington Avenue…
I tu, què faries?

Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , , ,

Temps


Comentaris ( 3 )

Hola Jordi, com va?
Fa temps que segueixo el teu bloc i llegeixo les entrades encuriosit i sempre amb la idea que et va tot bé.
Crec que és així i que aquesta entrada només és la reflexió en veu alta d’un breu instant, d’una mala nit.
Jo ja no tinc dies tristos, no m’ho vull permetre. Sóc absolutament feliç i m’encantaria contagiar a tothom d’aquesta malaltia (que he aconseguit arrel d’una altra malaltia…)
La vida és meravellosa i espero moltes coses en el futur, em brillen els ulls i demà faig 37 anys.
Una abraçada!

Jordi Via ens ha deixat aquestes paraules el 13 d'abr del 10 a les 15:09

Hola Jordi,
ja saps com va això de l’escriptura. Ni és ben bé ficció ni es ben bé la vida mateixa. Una barreja del que vivim, del que llegim, del que somiem… Les coses van bé però sempre necessito sol i aquests dies rúfols sempre em cansen. Sí, ja se que tens motius per no deixar de ser feliç… A veure si ens trobem un dia, que jo vinc molt per BCN. Sempre escolto les teves sessions musicals…

Salut

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 13 d'abr del 10 a les 17:50

Excés de dies tristos en el teu batec.
Aviat el temps deixarà de ser una excusa; han caigut moltes llàgrimes sota un sol poc abraçador.

anònim ens ha deixat aquestes paraules el 15 d'abr del 10 a les 2:15

Afegeix un comentari