Poques paraules. Un diumenge assolellat. Des de casa feia dies que vigilava els camps de colza. No hi havia ningú. El silenci del vent contra els arbres. Un ciclista de cap de setmana despistat em mirava a través d’unes ulleres de sol fosques. No veiem el mateix. Els filtres ens separen. I els llibres que hem llegit i els que no, la música… i el passat. Hem nascut  amb uns objectius predeterminats que ens aïllen els uns dels altres?… Ahir una entrevista a Umberto Eco a el País em va fer ballar el cap.

Més fotos aquí.

I quan siguem grans volem ser com Philip Roth, una temporada a ciutat i una altre (des)connectats, per poder escriure, per tenir consciència. Viure enmig de camps grocs i passejades a cavall. Refer aquesta vida que teníem preparada i que se’ns allunya, i cridar ben fort, sols, enmig del no res, que és d’on venim…

“…arriba finalment a la vellesa, quan observa, defallit, el deteriorament de la gent de la seva edat i sent les seves pròpies xacres…”

Aviat Lanzarote.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 2 )

En realitat crec q la pregunta està mal formulada: Y cómo es que escogió novela? Le iba bien con el ensayo (…). Vicente…,para qué tanta diplomacia si todos sabemos que el mensaje que querías trasmitir a Umberto era algo más que evidente a la vez que productivo: Por qué escogió la novela si todos sabemos que como crítico es excelente y como novelista es un mediocre? Quiere dedicarse a escribir más ensayos y dejar de ganar dinero fácil en los últimos años de su vida, que el tiempo también se acaba? En todo caso, escriba si es que le apecete, pero no pida que se las publiquen, ya que esto podría ser tratado como información masiva alterando negativamente el espíritu crítico del lector.

De vegades cal canviar d´estratègia. Allò que un anhelava per a la seva vida es veu modificat per les circumstàncies que un mateix es va creant i trobant. Des d´aquesta perspectiva podem arriscar-nos a la necessària pèrdua o modificació dels valors. Però cal mantenir un principi intocable: sóc feliç en la meva elecció. I si no ho sóc… em cal canviar d´estratègia.

Anònim ens ha deixat aquestes paraules el 27 d'abr. del 10 a les 20:06

Només cinquanta bits, diu un article: com a l´Edat Mitjana
el cervell es repensa lentament,
és una comparació que divuguen els científics.
Tant hi fan les sinapsis, les xarxes, l´energia,
la multiplicat de lletra i els missatges,
els decibels i les músiques en l´aire electritzat;
nosaltres, lents. Cansats i lents.

Olga Xirinacs

Aquestes ratlles les va escriure l´escriptora Olga Xirinacs al seu blog en motiu de ser a BCN la tarda de sant Jordi, m´han fet pensar en el Batec i la liquiditat del temps.

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 01 de maig del 10 a les 6:06

Afegeix un comentari