Plou i des de la taula del despatx veig com els ocells deixen de piular i miren al cel amb resignació. El telefon no deixa de sonar i els missatges insistents són com la pluja que cau, necessària però molesta. Travessar mig França per anar a veure un tros d’Amèrica. Els cavalls són bonics, pintats, tranquils… Feia dies que no passava a tocar de Sant Remy, d’Aix en Provence, d’Arles. No hi he vist els colors d’altres primaveres, ni t’hi he vist a tu… He recordat, però, quilometres fets amb música d’altres èpoques, d’altres somnis, d’altres fugides. A la cerca del lloc per refugiar-se i (des)conectar-se d’aquest moment que vivim. Arles?.

El Facebook que s’equivoca i publica preguntes capcioses “Què esteu pensant?“. Els pensaments que ens deprimeixen, el dubte de si encendre el foc o prendre una cervesa, un retrobament, un augment de família… tu que no dius res… Enyorar el mar, el sol, el capvespre, el futur. Pendant un temps je me suis oublieé…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 2 )

Arles? les arpes d’Arles sonen millor que les d’altres llocs. Arles? Arles és groc.

anònim ens ha deixat aquestes paraules el 04 de març del 10 a les 18:48

Palafrugell. Garoinada a La Xicra. La mala mar fa arribar unes garoines molt buides. Barreja harmoniosa de gustos, cada quadre el seu espai.
Mar i cel d´un blau intens: Calella de Palafrugell ja era blava en temps de Pla.
A Arles buscaré el groc, amb tota l´olor d´espígol.

No entenc “travessar mig França per anar a veure un tros d´Amèrica”.

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 07 de març del 10 a les 21:07

Afegeix un comentari