Dia gris a casa. Ja no fa el sol d’aquests darrers dies que en contrast amb els camps blancs per la nevada em feia aclucar els ulls al mirar cap a l’horitzó. Escolto per la ràdio que s’ha mort Delibes. Em ve al cap “Señora de rojo sobre fondo gris“. Teclejo mecànicament a l’ordinador buscant alguna crònica. Trobo i em quedo amb la de Juan Cruz.

Vaig avançant feina i llegeixo a la revista Walkin de la UOC una extrapolació als temps actuals d’una frase de Montaigne: “Es preferible un cervell ben connectat que no pas un de ple” de Derrick De kerckove.  La xarxa, la fogositat 2.0, l’estres, la immediatesa, els temps que s’escurcen, a veure qui diu més coses, qui les diu més grosses. L’autoritat moral del progrés, els evangelitzadors de l’època que en toca viure, ser els escollits… l’ordinador que no respon, puta connexió… no wireless, Abrir el panel de preferencias red…

Tinc fred. Ara m’arriba un correu…

“Al palpar la cercanía de la muerte, vuelves los ojos a tu interior y no encuentras más que banalidad, porque los vivos, comparados con los muertos, resultamos insoportablemente banales”.

Miguel Delibes

Passa el temps i no passa res, oi?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

No coneixia la revista Walkin, interessant.

Han publicat Les ciutats ocasionals, Ricard Mirabete, arran de l´exposició Post-it al CCCB. Bona poesia urbana.

Amb la nevada han passsat moltes coses,

GP ens ha deixat aquestes paraules el 16 de març del 10 a les 1:11

Afegeix un comentari