Je t’aime. El cotxe passava pel mig dels bassals. Feia sol. Buscàvem les pedres vermelles. La vista cap el món perdut. Al matí hem vist cavalls americans, d’aquells que fan quilometres i quilometres sense cap direcció concreta. Ara sobretaula amb música i els troncs que van cremant. La C. dorm al sofà i sospira de tant en tant. Parlem d’Argentina i del futur. De la societat i del desencís, del que volem ser, del que ja no serem…
Reinventar-nos. A sobre la taula els llibres que s’amunteguen. A punt de començar “Els jugadors de Whist” de Vicenç Pagès Jordà. El Facebook m’ha fet somrirue. Miro el calendari que s’acosta i a la setmana hi veig Barcelona, Ripoll, Palafrugell… el mar. I tu? Ara marxa el sol, torna l’hivern. Tanco el llum. El foc deixa entreveure les ombres. Tot es confón. I el futur? Una trobada amb posta de sol i el “silenci” de la tramuntana que no ens deixa parlar.
Temps
Comentaris ( 2 )
Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 27 de feb del 10 a les 23:43Anna Roig l´ombre de ton chien, creatius i amb empenta.
A Els jugadors de whist el diari d´en Biel arriba a l´ànima. La Figures real i viscuda. Bons recursos lingüístics i narratius. No deixa de ser una novel.la ben clàssica.
He vist que ha sortit Temps líquids. Viure en una època d´incertesa, Z. Bauman. Pel Batec se´l menciona.La Xicra, bon restaurant a Palafrugell?
Sergi Carqués ens ha deixat aquestes paraules el 01 de mar del 10 a les 20:35…del que volem ser, del que ja no serem… aquest fragment de la frase m’agrada
Feeds / Redifusió
(Afegeix a iGoogle/GoogleReader)
(Afegeix a Netvibes)
(Afegeix a NewsGator)