Je t’aime. El cotxe passava pel mig dels bassals. Feia sol. Buscàvem les pedres vermelles. La vista cap el món perdut. Al matí hem vist cavalls americans, d’aquells que fan quilometres i quilometres sense cap direcció concreta. Ara sobretaula amb música i els troncs que van cremant. La C. dorm al sofà i sospira de tant en tant. Parlem d’Argentina i del futur. De la societat i del desencís, del que volem ser, del que ja no serem…

Reinventar-nos. A sobre la taula els llibres que s’amunteguen. A punt de començar “Els jugadors de Whist” de Vicenç Pagès Jordà. El Facebook m’ha fet somrirue. Miro el calendari que s’acosta i a la setmana hi veig Barcelona, Ripoll, Palafrugell… el mar. I tu? Ara marxa el sol, torna l’hivern. Tanco el llum. El foc deixa entreveure les ombres. Tot es confón. I el futur? Una trobada amb posta de sol i el “silenci” de la tramuntana que no ens deixa parlar.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 2 )

Anna Roig l´ombre de ton chien, creatius i amb empenta.
A Els jugadors de whist el diari d´en Biel arriba a l´ànima. La Figures real i viscuda. Bons recursos lingüístics i narratius. No deixa de ser una novel.la ben clàssica.
He vist que ha sortit Temps líquids. Viure en una època d´incertesa, Z. Bauman. Pel Batec se´l menciona.

La Xicra, bon restaurant a Palafrugell?

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 27 de febr. del 10 a les 23:43

…del que volem ser, del que ja no serem… aquest fragment de la frase m’agrada

Sergi Carqués ens ha deixat aquestes paraules el 01 de març del 10 a les 20:35

Afegeix un comentari