Des del despatx de Vic veig com cau aigua neu. Passeja la gent amb paraigües tot mirant el cel. Mentre m’espero aprofito per actualitzar el bloc. Fa fred. Dijous atípic per la setmana que vivim i per la perspectiva que em miro les coses aquests dies. Enyoro el caminar ràpid i despreocupat de fa pocs dies pel mig del mercat d’Aswan. No se què buscava però em sentia infinitament lliure. Un viatge ben estrany, aquest. Dies de sol per una època emboirada, lluny i a la vegada massa proper.

Decepcions, misteris i una profunda sensació de fi de projecte. Massa cansat per a continuar empenyent totes les coses. Els llibres m’empaiten i barrejo la Jetta Carleton amb la Siri Hustved i “La Solitud dels nombres primers” de Giordano. Amb ganes de sol, ganes de parlar, ganes de mar a l’hivern i d’aclarir un xic tot el que s’acosta.

PD.- Un món massa estrany… sense tu.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , , ,

Temps


Comentaris ( 2 )

La solitud dels nombres primers, tristíssim

De la Siri Husvetd he llegit Allò que vaig estimar, literatura majúscula.

La Jetta Carletton amb Les quatre germanes, novel.la d´estructura clàssica, ben aconseguida.

Imma C. ens ha deixat aquestes paraules el 14 de gen. del 10 a les 2:05

Gràcies per passar per aquí.

Oneguin

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 15 de gen. del 10 a les 12:38

Afegeix un comentari