L’estiu ens feia, si cal, vergonyosament més joves. Sol salat a la pell quan queia el sol i el silenci de les onades del mar. Vi blanc, somnis i futur. Melancolia de dissabte d’hivern a la tarda. Fa fred a fora. Son per culpa de dormir a deshores. La grisor que ens pren la perspectiva de les coses. La música d’ahir em recorda les nits de glaçons blaus i fum de matinada…

Autor fotografia: Horizon

Demà estelades i independència. Dimarts l’X. que m’espera a Barcelona per dinar i compartir confidències. Els deserts que encara hem de travessar. Necessito un mes de silenci. Vens?

Temps

• « La tristesa dels…
• » Forgot

Afegeix un comentari