els camins precisament són per marcar-nos unes direccions, per arribar a algun lloc. Però mentre això esdevé cal aturar-nos encara que sigui a mig camí, o en una cruïlla per ser capaços de valorar, de pensar i el què és més important decidir, doncs nosaltres, cada individu som els únics autors del trajecte de la nostra vida. Per això val la pena buscar serenor, pau, calma… AIRE per poder RESPIRAR, per poder gaudir. La feina només és feina, però per ella mateixa no és res, sinó aquell qui l’executa, o sigui TU ets l’èssencia de tot el què fas. Val la pena doncs cuidar-nos, dedicar-nos temps, mirar-nos al mirall i dir-nos “…que bé, estic orgullós del què faig i a més… SÓC FELIÇ I EM SENTO FELIÇ”
Mirem-nos al mirall, i quan el què veiem no ens agradi, trobem prou força per canviar de carril, o fins i tot el sentit de la nostra marxa… el més important es caminar amb fermesa…