Ha vingut l’I. a casa i parlàvem de trastorns de conducta i autisme. Hem parlat de jornades d’Art Accessible i de la dificultat d’entendre llenguatges estranys, llenguatges paral·lels, on el fet d’interpretar no és cosa fàcil. I la Cleo jau mentre rossega un os. Escoltem música (Spotify) i ara Hanna em retorna a èpoques passades (daurades). Discapacitats i museus, l’art com a efecte integrador, innovador… la bogeria de l’I. ratlla el (des)concert.
Autor: Nico’s
Un divendres amb vi blanc a sobre la taula i poc fum. Enyoro passejades enmig de la boira, trastorns climàtics que no ens deixen veure el sol.
Il·lusiono veure galopar l’amor (si Bohemio) i que al final, a l’horitzó hi siguis tu, esperant-nos.
T’admirem perquè nosaltres mai podríem fer-ho.
Salut i bogeria.
Etiquetes: Temps
Comentaris ( 2 )
Simone ens ha deixat aquestes paraules el 07 de nov del 09 a les 20:44Des de la finestra…. el petit port, les gotes de pluja arrossegant-se pels vidres de la finestra… la copa de vi tint, l’humus sobre la taula. I nosaltres parlant…. d’aquesta decepció institucional. No és possible que ens acostumem a això. El frau social i econòmic al que avui estem sotmesos. No cal immunitzar-se de la seva presència. Cal oposar-s’hi. Estem desencisatss de les administracions i estem perdent l’esperança, però no podem mantenir una actitut imparcial. Tenim capacitat per elaborar una resposta. La tenim……
Després…. el bar… un divendres dedicat all rock dels 70. Vam escolar un ampli repertori… The doors, …. entre el xiuxiueg de la gent i el sabor d’una cervesa fresca….
Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 08 de nov del 09 a les 2:58I ara mentre miro el foc a casa, em serveixo vi somio… La tenim?







(Afegeix a NewsGator)