A la sala del costat se sentia la música que sonava a tot volum. La professora de Spinning, guapa, cridava mentre les alumnes anaven seguint els passos i el ritme. I jo mirava endavant cap a la pista d’atletisme on uns jubilats feien voltes com si juguessin a petanca.
Avui estic molt cansat. Em fan mal les cames, molt. No se què ho fa. El telèfon sona.. i sona. Els correus s’amunteguen a la safata d’entrada sense respondre. Amb ganes de canviar, de fer canvis vull dir. Parèntesis mentals, d’espai, d’època?. Un flaixback sense avisar m’envia a l’època de Triana, als capvespres d’estiu de l’Empordà, a una infantesa de solitud (a un futur incert?). I ara agafaré el cotxe i deixaré enrere la ciutat, les llums, el soroll.. i tinc ganes d’arribar al prat llarg , de quedar-me a casa, de quedar-me a un punt just de la memòria, en silenci, desconnectat, sense xarxa, NO WIRELESS.
Em pots ajudar? Postmodernitat.
Feeds / Redifusió
(Afegeix a iGoogle/GoogleReader)
(Afegeix a Netvibes)
(Afegeix a NewsGator)