Avui no se pas què li passa a la Cleo. Està nerviosa, no para d’entrar i sortir i em mira com si vulgues dir-me que alguna cosa no acaba de rutllar. Són dies estranys. La setmana passada amunt i avall i aquesta més tranquil, però fent immersió en temes que mai hagués pensat.
La feina ens fa més feliços? Quins projectes tenim? I quant siguem grans què serem?
Escric i tinc la televisió engegada però no tinc ni idea de què fan. Ells deien que Venècia i jo convençut dic que Arles (els records són bons).
Foto: Arles
Demà la Jhagane se’n va i ja ha arribat l’amor amb nom de Bohemio. Demà som dimecres i em venen al cap paratges llargs, velocitat, música, llibertat i tu. Si i tu? Una cançó que m’acompanya a dormir… I la Julieta i la Mala…
Solamente quiero verte, solamente quiero verte, dime cuando voy a poder verte, cuando voy a poder verte solamente quiero verte, solamente quiero verte, dime cuando voy a poder verte…
Bona nit.
Feeds / Redifusió
(Afegeix a iGoogle/GoogleReader)
(Afegeix a Netvibes)
(Afegeix a NewsGator)