Aquest silenci pot ser l’abisme. A casa ha arribat l’hivern, de cop, sense avisar. Dies de massa feina, de massa activitat, de cuidar-me poc, molt poc. El llibre de Philiph Roth es fa llarg i la música em cansa. Arribar a casa i quedar adormit de cop, inconscient, exhaust. La feina ens ha fet parlar amb molta gent, re-pensar el futur, les aliances, el que volem ser…

3260968367_4deffca4b0_o

Autor fotografia: Anguila 40

Ara des del despatx i després de molts dies escric i miro enfora. Veig la gent caminar pel mig de la plaça, algun crit de tant en tant. I jo penso amb la Jhagane i els prats llargs. Carreteres amb flors a banda i banda. Penso en una època tranquil·la i em veig content, amb un raig de sol a la cara, fent una ganyota i cridant el teu nom. Em veig i no se si és el futur…

PD.- Necessito que parleu… Fem un wave?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari