Excepte l’Ali, ningú més del món sap on som. Dues dones tadjik ens miren amb sorpresa. Solitud i silenci dins les muralles de Khiva. Cau la tarda i no sembla que ningú recordi ja les histories dels esclaus… La nena que ens ha portat el te memoritza un llibre que no arribo a veure. Es fa fosc molt ràpid. Les antenes de televisió són pals de fusta que miren el cel. Aquí el món es viu entre vestit tradicional i histerisme digital.

DSC03892

La mobilitat ha arribat, els SMS i les trucades salten llargues distàncies de la ruta de la seda. (Des)connectats en un món glocal. Hiper trofiats d’història, d’edificis impossibles, ja no podem degustar un temps que no tenim, una vida que no viurem. A Khiva l’amor camina pel carrer i un gat negre ens mira sense por.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari